La osteopatia estructural actualment és el conjunt de tècniques més conegudes de la osteopatia. El seu principal objectiu és establir una bona i òptima biomecànica sobre els components del sistema múscul-esquelètic, influint en la postura del pacient.

El osteòpata després d’ una exploració visual i palpatòria, a més de tests específics, arriba a un diagnòstic. A la vegada, intenta entendre quin és el funcionament de la postura del pacient i quins segments/articulacions són les més adequades per ajudar a la seva postura i motiu de consulta.

Per explicar-ho d’ una manera més senzilla, el cos segons la osteopatia es considera com un equip esportiu. Si algun dels jugadors durant la pràctica no rendeix, els demés hauran de córrer en el seu lloc per suplir la seva funció, de tal manera que el resultat final sigui la aparició de molèsties o inclús una lesió. Amb aquest exemple també es pot veure de manera senzilla com un segment que “no rendeix” pot acabar lesionant altres a distancia, creant una cadena lesiva.

 

Com a tècniques osteopàtiques, existeixen moltes possibilitats. Hi ha tècniques per tot tipus d’edats i patologies, sempre respectant al pacient.

Sigui quina sigui la tècnica, l’ objectiu principal de l’ osteòpata és optimitzar el gasto energètic que utilitza el cos del pacient i donar-li harmonia a la seva postura.